Tot va començar quan vaig fer una assignatura optativa sobre religions del món a secundària; em van dir que era fàcil d’aprovar. En acabar-la, recordo que em vaig dir, potser a mode de premonició: “No sóc religiós, però si n’hagués de triar una, seria el budisme.” 22 anys després, sóc professor de meditació i estic acabant un doctorat en Estudis Budistes.
Pel camí, he passat d’una fascinació inicial pel budisme tibetà a la tradició pali (els textos budistes primerencs i el Theravāda), i vaig anar deixant de banda la meva carrera com a pianista de jazz i compositor per dedicar-me de ple al dharma. El meu enfocament de la meditació ha estat influït principalment pel mestre birmà Sayadaw U Tejaniya.
Em vaig formar com a Community Dharma Leader (CDL) a Gaia House, i més tard com a professor de dharma i meditació a Bodhi College. De Stephen Batchelor, el meu mentor principal, he après que el nostre dharma s’ha d’actualitzar constantment, i això s’aplica al mateix budisme secular, ja que si no les coses es tornen un altre dogma més.
La meva tesi doctoral a la Universitat de Bristol explora la noció de vedanā (tonalitat) al budisme dels orígens. Se centra en com la tonalitat contribueix al despertar, especialment a través de l’afecte positiu i formes de “plaer espiritual”. Fer recerca supervisat per Rupert Gethin m’ha ensenyat molt sobre acostar-se als textos i la seva interpretació tradicional, tirant per terra alguns prejudicis i actituds colonials presents en formes de modernisme budista.
Avui combino enfocaments espirituals i acadèmics. M’interessa la reforma, però una reforma informada i respectuosa que entengui això com una via de doble sentit: ser crític amb la tradició i deixar que la tradició et critiqui. En lloc de definir l’enfocament budista secular amb referència al concepte de religió, als rituals o als aspectes culturals, prefereixo fer-ho en termes de valorar aquesta vida vulnerable en lloc d’aspirar a una realitat fora d’ella, reinterpretant la doctrina budista de que tot allò condicionat i impermanent és insatisfactori.
Al mateix temps, desconfio d’adaptar en excés aquests ensenyaments a la vida consumista moderna. No podem canviar la nostra vida sense canviar de vida. Per mi, el dharma necessita desafiar compassivament almenys tant com reconfortar. No sentint gran afinitat amb el llenguatge de la psicoteràpia i la neurociència, considero que el dharma és més afí a l’ètica comunitària, la filosofia pràctica i l’art.
Ensenyo sobretot en entorns pràctics —retirs i cursos de meditació— i estic convençut que això es pot fer amb una bona base en els textos budistes. La “teoria” té mala fama, però quan està al servei de la pràctica crec que és essencial, així que les ensenyo juntes. Interessat en la teoria de l’aprenentatge, vull continuar explorant maneres de transmetre els ensenyaments budistes perquè tinguin un impacte real a la vida de les persones. Interactuo especialment amb les comunitats LGBTQ+ i de parla hispana/catalana, a les quals pertanyo.
Bernat Font Clos 