Tot va començar quan vaig fer una assignatura optativa sobre religions del món a secundària; em van dir que era fàcil d’aprovar. En acabar-la, recordo dir-me, potser a mode de premonició: “No sóc religiós, però si hagués de triar, triaria el budisme.” I més de 20 anys després, sóc professor de meditació i tinc un doctorat en Estudis Budistes.
Pel camí, he passat d’una fascinació inicial pel budisme tibetà a la tradició pali (els textos budistes primerencs i el Theravāda), mentre vaig anar deixant de banda la meva carrera com a pianista de jazz i compositor. El meu enfocament de la meditació ha estat influït principalment pel mestre birmà Sayadaw U Tejaniya, a part del meu propi estudi i experimentació.
Em vaig formar com a Community Dharma Leader (CDL) a Gaia House, i més tard com a professor de dharma i meditació a Bodhi College. De Stephen Batchelor, el meu mentor principal, he après que el nostre dharma s’ha d’actualitzar constantment, i això s’aplica al mateix budisme secular, ja que si no es convertiria en un altre dogma més.
La meva tesi doctoral a la Universitat de Bristol explorava la noció de vedanā (la tonalitat agradable, desagradable o neutra de l’experiència) al canon pali, centrant-se en com contribueix al despertar, especialment a través de l’afecte positiu i formes de “plaer espiritual”. Al llibre basat en la meva tesi, argumento que el budisme dels orígens era una forma d’hedonisme sofisticat. Fer recerca supervisat per Rupert Gethin va ensenyar-me molt sobre com apropar-se als textos i a la seva interpretació tradicional, tirant per terra alguns prejudicis i actituds colonials presents en formes de modernisme budista.
Avui combino enfocaments espirituals i acadèmics. M’interessa l’evolució del dharma, però sempre que la reforma i la interpretació creativa siguin informades i respectuoses. Per a mi, això és una via de doble sentit: ser crític amb la tradició i deixar que la tradició et critiqui. En lloc de definir el budisme laic o secular amb referència al concepte de religió, als rituals o als aspectes culturals, prefereixo fer-ho en termes de valorar aquesta vida vulnerable en lloc d’aspirar a una realitat fora d’ella, reinterpretant la doctrina budista de que tot allò condicionat i impermanent és insatisfactori.
Al mateix temps, desconfio d’adaptar en excés aquests ensenyaments a la vida consumista moderna. No podem canviar la nostra vida sense canviar de vida. El dharma necessita desafiar tant com reconfortar. En lloc de la psicoteràpia i la neurociència, com a interlocutors del dharma m’inspiren més l’ètica comunitària, la filosofia pràctica i l’art.
Ensenyo sobretot en entorns pràctics —retirs de meditació i cursos— i estic convençut que això es pot fer amb una bona base en els textos budistes. La “teoria” té mala fama, però quan està al servei de la pràctica crec que és essencial, així que les ensenyo juntes. Interactuo amb les comunitats LGBTQ+ i de parla hispana/catalana, a les quals pertanyo, i mantinc certa activitat acadèmica com la investigació o la traducció de textos budistes del pali al castellà.
Bernat Font 